Carregant...
 
[Mostra/Amaga Menús de la dreta]

Acta de l'Espai de Trobada d'Intercanvis (ETI) 2012

Acta en PDF: Image 121006_Acta_ETI___Intercanvis_net.pdf

Dissabte 6 d’octubre de 2012. Horari 10:00h a 19:00h Aurea Social - http://intercanvis.net/ETI


Índex d'aquesta pàgina

1. MATÍ

La jornada de trobada d’intercanvis comença tal com estava previst a les 10h del matí. Entre 10h i 10:30h es fa l’entrega de la targetes de colors per tal de diferenciar les diferents xarxes i de grups de treball .

A dos quarts es dona pas a la presentació, l’Agustí agafa la paraula i dona la benvinguda, exposa com es té pensat i organitzada la jornada, en principi pel matí la idea és separar-se en grups per tipus de xarxes i tractar els diferents temes presentats en les fitxes de treball entregades a l’entrada (ho definim com a eixos). Per la tarda la idea en principi es dividir-se per eixos temàtics (els temes tractats per xarxes durant el matí).

Com el número d’assistents és reduït es plateja la possibilitat de poder canviar el sistema organitzatiu. Es planteja la possibilitat de treballar tots els grups com un sol conjunt. Es considera doncs la possibilitat de no separar-nos i a més a més les ecoxarxes tenen intercanvi de tot que pot ser enriquidor.
Abans de decidir com ens organitzem donem pas a les presentacions:

  • Xavi (de Pedro): xarxa d’intercanvi Trocamarina (BCN), Trocaeulalia (L'Hospitalet de Llobregat) i XICConnecta
  • Agustí: Iniciant xarxa d’intercanvis de Sabadell
  • L’Anna de xarxa d’intercanvis de Sabadell
  • Rafa: Procedeix de la Xarxa d’intercanvis de Sabadell
  • Enric: Procedeix de l’Àurea social, de Ecoxarxa de Barcelona i de cooperativa intercanvis catalana
  • Concepció: intentant llençar un BDT banc del temps en PAU (poble de l’Alt empordà i de 500 habitats)
  • Sergi: BdT de gràcia
  • Lauro: Pertany a l’associació de la sagrera es mou. Intenta crear un BdT en el barri
  • Xavi (Latorre): pentany Xarxa intercanvi en Poblesec i també de coneixement (organització Trocasec)
  • Elvira: Intercanvi en poble sec i també de coneixement (organització Trocasec)
  • Pere: de la xarxa d’intercanvi montseny
  • Andreu: Bdt Gracia i de STRO (creadors de Cyclos)
  • Rafa: Xarxa intercanvis coneixements de Nou Barris, BCN
  • Virginia: Aurea social (interessada en tots el temes)
  • Jordi: Ecoxarxa de Garraf i Vilanova.
  • Elisabet: BdT (de gràcia)
  • Lluis: En Àurea social col·laborant, interessat en diferents xarxes
  • Estefan: Co-Administrador de la Ecoxarxa de Barcelona
  • Veronica: no pertany a cap xarxa però ve a aprendre (molt interessant)
  • Marcos: nova incorporació en el BdT (de gràcia)
  • Isabel: BdT de la Barceloneta
  • Carmen: XIC (xarxa intercanvis de coneixemenst) de Nou Barris (BCN)
  • Jordi: Ecoxarxes de Tarragona
  • Ton: Ecol 3 VNG
  • Carme: Ecol 3 VNG
  • Neus: BdT de gràcia
  • Anna: Xarxa intercanvi de Sabadell


Finalment, com sembla que va arribant gent es considera oportú dividir-se (perquè és possible que arribi més gent), però en lloc de fer 4 grups es farà dos només, un de BdT i intercanvi d’objectes i coneixement i per altre banda es farà una trobada de la mixta.

A mesura que es vagi acabant la gent pujarà a la primera planta on s’organitzarà el dinar comunitari. D’altra banda cada subgrup s’organitzarà internament a nivell de descansos.

Els temes tractats en cada xarxa d’intercanvi es recollirà en el format de taula (per a totes les xarxes iguals). La informació recollida es penjarà juntament amb aquesta acta.

1.1. Grup de treball del MATI compost per Xarxes d'Intercanvi mixtes (bens, coneixements i serveis)

El objetivo principal de la sesión es: facilitar la creación de nuevas redes de intercambio a partir de la experiencia acumulada por las diferentes redes.

1. Origen y objetivos

Los orígenes no se tratan por considerarlos poco significativos. Los objetivos de cada red sí que se consideran un punto importante.

Objetivos Zona Franca:

  • Ayudar a reducir residuos.
  • Ayudar a establecer contactos personales entre la gente del barrio facilitando la ayuda mutua.
  • Autogestión local .


Xarxa ECO:

  • Crear una red de economía alternativa basada en las personas y no en el dinero.
  • Establecer conocimiento real entre las personas.


ECOL3 Vilanova i la Geltrú

  • Las personas somos buenas por naturaleza, pero eso no se manifiesta en la sociedad. El porqué es que el poder hace escaso el dinero para poder tener controlada a la masa de la sociedad. La única solución que tenemos es introducir un dinero creado por la gran masa social, independientemente del poder centralizado.


Trocasec:

  • Establecer vínculos vecinales y generar confianza que facilite el intercambio vecinal.
  • Realizar intercambios sin necesidad de utilizar moneda común.


(Falta el nombre de la red)

  • Crear espacios de economía alternativa en un espacio más urbano y con un perfil de personas más consumidores.


Aureasocial:

  • Ser un espacio de referencia en el bien común y los servicios públicos.
  • Realizar actividades que no impliquen un requisito económico (ni moneda social ni económico)


Eco xarxa Montseny:

  • Quieren rehacer la carta de principios.


XIC Nou Barris:

  • Crear tejido social.
  • Favorecer el principio de reciprocidad dar/recibir.


Social Trade Organization:

  • La moneda social tiene que ser una moneda complementaria a la moneda estándar.
  • Puede favorecer la cohesión comunitaria.
  • Es una moneda contracíclica, cuando hay un ciclo macroeconómico de crisis, la moneda social repunta, en momentos de “bonanza” macroeconómica la moneda social pierde importancia.

Comentarios diversos posteriores

Moneda social:
Se comenta que uno de los problemas de utilizar moneda social es que se acaba mercantilizando las relaciones sociales. Primero se parte del conocimiento entre las personas y luego la moneda ya llegará de manera natural.
Des de otra red se plantea que al principio cuesta entrar a un sistema diferente al habitual. En este sentido, usar una moneda social “no contaminada” puede ser una manera de facilitar el cambio. La red ECO es una oportunidad para
Asociación sin ánimo de lucro por que tratan de no mover euros.
Descapitalización: la red ECO permite a consumidores responsables aportar euros a la red.
Utilizan oxidación de la moneda para favorecer el movimiento de capital.

Trocasec organiza mercados de intercambios cada tres meses. Ven los mercados como herramientas potentes para favorecer el conocimiento interpersonal, pero tiene el problema de que entre esos tres meses no se siguen esos intercambios.

Ecoxarxa Montseny indica que están en un momento de baja actividad. Algunos de los problemas que han detectado es: dispersión de miembros y dificultad de acceder a los medios de producción. Algunos no se han apuntado por no tener una carta de principios elaborada. Han parado las ferias, funcionan con el CES.
XIC Nou Barris: llevan más de 20 años, siempre con altibajos. Ahora son unos 500, se han dado cuenta que uno de los problemas es que la gente mayor no se fia de que venga gente que no conoce a su casa. No usan dinero, ni horas, ni euros, ni moneda social. Huyen de la teoría del valor, cualquier conocimiento es importante. Lo más importante es hacer tejido social.

ECO Xarxa Tarragona:
Se plantea la necesidad de definir una carta de principios y asumirlos como propios por todos los integrantes de la red.

ECO xarxa Barcelona:
Dos tercios de las personas que se han apuntado nunca han hecho ningún intercambio. Ofrecen servicios pero no compran nada hasta que han vendido algo. La gente no entiende que el dinero es deuda y la deuda no es mala si no lleva interés asociado. También se detecta falta de confianza. Una posible estrategia de futuro es que introducir dinamizadores en los barrios que puedan dar confianza a los participantes de la red. Hace dos años tenían más actividad porque tenían productos de primera necesidad. Dejaron de ofrecer estos productos y la actividad descendió considerablemente. Hay poca gente aún que ofrezca vivienda/alojamiento.

Xarxa Intercanvi de Sabadell:
Aún no se ha puesto en marcha. Están buscando un modelo de red que les pueda funcionar bien para intercambiar productos, servicios y conocimientos y pueda proporcionar un sistema económico complementario / alternativo al actual. Empezaran un grupo pequeño (50 personas) para empezar a funcionar e ir probando el modelo. Se buscará colaborar con productores locales. Tienen una experiencia previa de red que no funcionó por varios factores: no proporcionar necesidades básicas, trabas puestas por el ayuntamiento. La red personal que quedó a partir de ese proyecto ha sido uno de los motores de la nueva iniciativa. La idea es crear proyectos que puedan

Aureasocial
Recalca la importancia de que las personas aprendan que pueden abastecer necesidades básicas sin la aparición del dinero.
Hubo un intento de montar una red en Milano que no función por falta de implicación por parte de la gente que tenía que gestionar la red y no entendían demasiado bien el sistema, por eso se plantea que es importante la moneda en papel que es a lo que las personas están acostumbradas a utilizar.

Social Trade Organization:
Llevan más de 20 años creando proyectos de moneda social en diferentes lugares del mundo y utilizando diferentes modelos. En los últimos años están intentando introducir el modelo de moneda social complementaria respaldada por euros y bancos éticos. Se intentan introducir también entre empresas/cooperativas, etc. además de intercambios persona-persona. Utilizan un software llamado CICLOS. Tienen billetes papel con estándar anti-falsificación. El modelo permite cambiar euros por ecosoles y ecosoloes por euros, a partir de bonus/malos del 10% (euros – ecosoles) y 12% (ecosoles – euros).

People Money – Lietaer, es un libro que incluye una carta de principios. Está disponible en francés e inglés.

Disponen de un cuestionario para analizar el funcionamiento de la red.

2. Dinamización comunitaria: estrategias, periodicidad, comunicacion interna y externa...


Roger, ECO Xarxa Tarragona:

  • Estrategias: todas las estrategias de comunicación, etc. van orientadas a la autosostenibilidad local.
  • Periodicidad: “Cuando uno puede”
  • Comunicación: utilizan herramientas informáticas y “bombardeo” de mails.
  • La xarxa ECO es un espacio limpio donde puedes crear lo que quieras.


¿Como llegáis a gente que no forma parte de la red?
Hemos descubierto el “interés colectivo”, todos los proyectos que nacen son para que participen los demás. No se espera a los demás para crear los proyectos. Vamos probando proyectos (prueba/error). Hacen mercados de intercambio junto con otras entidades en fechas concretas. La herramienta básica de comunicación es el blog. Se va a buscar a los productores ecológicos y se le comenta el funcionamiento de la red. Para llegar a gente se trata que a nivel individual se busquen estrategias imaginativas para llegar a la gente.

Jordi Griera (ECO Xarxa Garraf i Vilanova i la Geltrú):

  • Realiza conferencias para llegar a la gente pero indica que dificultad para saber qué redes hay en funcionamiento y encontrar información al respecto.
  • Se ofrece para dar estas charlas a grupos de personas que otras redes ocupen.


Rafa, Nou Barris:

  • Propaganda en el metro. Boca – oreja. Si hay mucha demanda de un curso se buscan profesores extra. Intentan luchar contra el concepto de voluntariado.
  • Es muy importante la acogida de las personas. Intentan seleccionar a la gente que acoge a los demás. La acogida se realiza 3 veces por semana. Antes hacían la ficha en el momento, pero muchos se iban; ahora se espera a que acudan a dos o tres clases y luego se les hace la ficha y se les explica cómo funciona la red y el intercambio.
  • Buscan colaborar con las entidades locales.
  • Cada día escriben en un sitio concreto un pensamiento que “haga pensar”.


Jordi Flores, Eco Xarxa Tarragona:

  • Utilizan herramientas informáticas (redes sociales, mail, etc.) para llegar a la gente. No intentan masificar la información ya que si “vinieran todos” no darían abasto. El cambio es un convencimiento personal, por eso no se intenta convencer a nadie que no quiera hacerlo. Hacen muchas iniciativas para facilitar el intercambio, especialmente desde la Central de Intercambio que es la que dinamiza la red. Lo importante es la confianza y la relación entre las personas. La estrategia más útil para él es usarla al máximo posible en el día a día. Se extienden a partir de lo local que es el núcleo del sistema.


Anna, Xarxa Interncavi Sabadell:

  • Es necesario romper con algunos tópicos de las redes de intercambio, por ejemplo, que son cosas voluntarias, gratis, la riqueza y el valor… etc. Es necesario romper los esquemas preestablecidos para poder crecer con unos nuevos.


Xavi L., Trocasec:

  • Articularnos con el tejido asociativo ya existente, cosa que permite implicar a más gente del barrio.
  • También la importancia de tener un espacio de coordinación y una regularidad a nivel de reunión. Que la gente pueda asociar espacio de reunión y periodicidad.
  • Son un espacio de referencia en el barrio. Las reuniones son abiertas a todo el mundo, tienen un blog y una lista de correo para las personas más implicadas. Los mercados de intercambio son una herramienta básica.


Xavi de P., TrocaMarina:

  • Empezaron con mercados de intercambio una vez cada 6 meses. A partir de ahí montaron una lista de correo para informar sobre los eventos. El ayuntamiento les ayudó en cuanto a logística. Al principio aprovechaban las fiestas del barrio para hacer difusión, no era muy útil ya que estaba en competencia con las actividades más “lúdico/festivas”. Por ese motivo han dejado de usar las fiestas del barrio y ahora lo hacen los sábados por la mañana en una zona de paso hacia el mercado de productos frescos del barrio.
  • No tienen prisa por crecer, lo importante es crecer bien y de manera sostenible. Primero empezaron con objetos y aprovechando el conocimiento entre personas que se ha establecido, ahora empezaran a intercambiar conocimientos. No fue casi nadie a las primeras citas, pero les sirvió para organizarse y poder ofrecer algo concreto en los mercados de intercambio. Intentan no quemar a la gente de la organización en reuniones específicas, si no que utilizan los propios mercados de intercambio para hablar de los temas que haya que tratar.
  • Utilizan listas de correo, tienen un apartado en intercanvis.net.
  • También tienen una pancarta, carteles genéricos que utilizan para todos los mercados de intercambio y se pide a gente que “adopte” un cartel y que lo cuelgue para hacer difusión. También usan pequeñas tarjetas informativas.
  • Con todo esto, crecen lentamente pero no se queman.


Toni Dalmau de Vilanova:

  • La estrategia era usar la TURUTA para producciones locales y el Euro para producciones más globales. Al principio utilizaron el CES para gestionar los intercambios y resultó una buena experiencia ya que les permitía realizar intercambios en diferentes redes de intercambio.
  • Diseñaron un juego llamado “Ecopolis” para ver de qué forma podían convivir la moneda local con la moneda global. En un encuentro entre redes se dieron cuenta que había dos elementos comunes en todas las redes: el valor de las cosas no lo pone un estado o un banco si no que lo ponen las personas y los créditos se hacen sin interés.
  • Después de una reflexión profunda decidieron no usar el CES y crear un sistema que se adaptara mejor a las necesidades de Vilanova. Uno de los problemas de CES es que no todas las tiendas tienen acceso a internet, y se hace extraño que alguien pueda pagar si tiene saldo negativo. Intentan usar internet de una manera moderada porque no lo pueden controlar, no depende de ellos.
  • Crearon una tarjeta monedero para anotar los intercambios y tienen una central de cambio que es donde se introducen los intercambios. Todos los saldos de las personas tienen que estar en positivo, excepto la tarjeta monedero de los proyectos aprobados por la asamblea que permiten saldos negativos. Cada semana cuelgan los saldos en la parte privada del blog.
  • Un problema de la tarjeta monedero es que apuntar en las tarjetas es un poco lento especialmente en las tiendas. Una solución es hacer unos vales de pago que el comprador hace, lo firma y se lo da al comerciante. Hay que tener en cuenta que no es lo mismo el intercambio entre personas y tiendas, por ejemplo, la tarjeta se puede estropear comprando en una pescadería ya que los guantes suelen estar mojados. Otro problema es que hay gente que lo ve como un sistema algo arcaico teniendo en cuenta las tecnologías actuales.
  • Tiene carteles “Turuta, aquí sí” que indica que aceptan moneda local.
  • Creen importante hacer reuniones que acaben con un tono “festivo” para hacer más red y mejorar el conocimiento entre personas.
  • Se pueden comprar Turutas con euros en una cuenta de Triodos Bank con la intenció de poder llegar a dar microcréditos.
  • La red en la actualidad se concibe como un árbol que puede acoger a unos 1000 / 2000 participantes y poder ampliarlo de cara a todo Vilanova creando otros “árboles” que acaben creando un “bosque”.


Agustí, Xarxa Intercanvi de Sabadell: ¿Como llegar a la gente que no conoce el intercambio?

  • ECO Botiga: permite vender productos más baratos (en moneda global) a consumidores responsables.
  • Central de intercambios: los “precios” no se especifican en ninguna moneda, si no en unidad de cambio.
  • Co-escuelas: ofrecer cursos a cambio de otros cursos.


Pregunta a Vilanova i la Geltrú sobre Toma de decisiones: ¿Como se decide si se da el visto bueno para un proyecto pueda dar moneda local a las personas que inviertan horas en él?

  • Aún no se ha planteado el problema con proyectos grandes. Hay un formulario donde los socios pueden presentar su proyecto y si cumplen los objetivos de la red se les financiará.


Pregunta general: ¿Hay una base de datos de la gente que las monedas sociales en Catalunya?

  • Hay una web “vivirsinempleo.org” que tiene información sobre las redes existentes. Pero se plantea que debería haber un directorio.
  • Se debería mejorar la coordinación entre las diferentes redes.
  • En intercanvis.net se está montando una base de datos colaborativa de redes de intercambio, usen moneda social o no: http://intercanvis.net/Xarxes
  • Se plantea que hay gente que a lo mejor necesita un segundo nivel de información, además de un volcado de datos masivo, que guie o asesore individualmente a la persona.
  • Hay gente que opina que los proyectos son procesos vivos donde en cada momento hay personas diferentes que son el contacto más activo. Para tener esa información, según esas personas, no basta con tener un contacto y un mapa de las redes en funcionamiento, sino que debe haber una comisión que tenga la información actualizada.


Compatibilidad entre monedas:

  • En Sabadell están intentando crear su propio modelo en que se sientan cómodos, pero intentando no crear un sistema que después resulte incompatible con otras redes del entorno.


"Cosateca":

  • Sistema de compartir objetos por un tiempo determinado (préstamo).

1.2. Grup de treball del MATÍ composat per persones de Bancs del Temps

Apartat a) Explicació b) Pros c) Contres d) Solucions/Propostes
1. Origen i Objectius Alternativa social (o complementaria) i permet crear també bones relacions entre persones d’un mateix barri. El BdT de gràcia es va obrir en el 2004 però en els darrers 2 anys ha entrat gent nova que a dinamitzat i a potenciat el número d’intercanvis. Permet crear bona relació entre persones d’un mateix barri i a més a més dona resposta a les necessitats de les persones. En un poble petit apareix el problema o la por que no es vol treure la feina a professionals. Es discuteix doncs si és una verdadera alternativa o no. Es planteja la possibilitat de que un Professional (el del poble petit) entri en el BdT
2. Dinamització comunitària (30 min)
2.1. Estratègies. Reunió fixa dimarts de cada mes amb un pica pica post reunió.Dinamitzadors (persones que cohesionen grups)Una bona estratègia es el fer serveis i el boca a boca - quan comences a fer serveis es multiplica i en la reunió es fa una ronda de demanda i ofert Al ser sempre a la mateixa hora és possible que no li vagi mai bé a alguna personaApareix la problemàtica que h i ha intercanvis que son molt grans i llargs. Entraria més gent amb una mentalitat potser no tan social però si entraria molta gent diversa i a En aquest cas es comenta que seria súper interessant que la gent pugui fer intercanvis a dues bandes però no tothom està conforme - ja que la idea del BdT es crear una borsa global i es perd el concepte del BDTDefinir molt bé el serveis requereix un sist Hi ha un bdT (Barceloneta) que gestiona les demandes i les ofertes - ho fan ell i envien mail amb aixòDefinir millor els serveis per tal de no qüestionar la professionalitat - depenent d’on es vulgui arribar a quines persones anem enfocades. En el cas d
2.2. Periodicitat La reunió de grup és 1 vegada al mes la reunió fixa i el pica pica Com ja és fixa el dia i hora fàcil arribar a tothom i ja les persones ho tenen anotat en agenda.
2.3. Comunicació
2.3.1. Interna Via mail i (només un al mes i amb la informació de les noves entrades e incorporacions - no es fa difusió del mail de benestar i família). També hi ha facebook i webSi algú ho desitja entre reunió i reunió cal que es posi en contacte amb secretaria. Es Arribes a tothom - un tracte molt més personal i a més a més arribes a tota tipologia de gent Això (el d’obligar a que la gent participi a secretaria quan arriben) implica encara més feina a secretaria (membres actius). Cal voluntaris - gent a secretaria que s’impliquiEt cal gent i volutària amb ganes de trucar. Possibilitat de implicar als nous membres i als col·laboradors - obligar als nous usuaris a participar. Mirar de trobar a la gent a secretaria després de fer la recerca de que ofereix i que demana (això ho fa BdT de gracia
2.3.2. Externa Hi ha una persona en el cas de Bdt(que és molt gran) doncs hi ha una persona destinada a això només - a respondre a medis de comunicació i buscar. -
2.4. Altres Tallers (també la gent es coneix i es pot dinamitzar) i altres actes - com per ex. Documentals. En el BdT s`han dut a terme activitats i trobades - passejades - sopars i berenars (on la gent porta les coses). Son reunions obertes a tothom i s’han fet e La gent que ja hi es en el banc del temps h i participa molt activament i es coneixen més intensament El problema es que cal un local i no tothom té local (per fer cursos o recolzar-se) Manca un programa informàtic per a mirar de comptabilitzar i un espai per a la gent gran que no te accés als ordinadors. -
3. Eines i recursos (30 min)
3.1. Recursos materials Ordinador - paper - espai - internet - talonaris - cartells - telèfon... Això son diners i ho paga la entitat que acull el BdT que tenen un acord amb l’ajuntament. Generalment vinculació amb l’ajuntament - no a nivell polític sinó només com espai. En algunes zones funcionen millor que altres - depén dels tècnics municipals de districte. -
3.2. Massa crítica - gent implicada i gent que participa En el cas de BdT de gracia hi ha 300 persones i 5 persones en secretaria i uns quants dinamitzadors i no es dona abast. Per sort en el BdT gent que agafi el telèfon no manca - però es busca gent o cal amb iniciativa - que s’autogestioni. Hi ha manca de compromís per part de la gent. Costa trobar gent amb ganes e iniciativa. Intentar escollir gent concreta per a secretaria amb més ganes o més iniciativa.
3.3. Eines informàtiques Ara mateix accés en la majoria de BdT Molt limitat i hi ha una idea de canviar - l’actual el va fer un usuari Es vol passar en un nou programa online. Ara s’esta fent - en sagrera prova pilot i en uns mesos es pretén que arribi a tothom.
3.3.1. Pàgina web www.graciaBdtonline.org i així per a cada BdT que hi participi. Possibilitat de crear una especie de grup de treball (o similar) per a promoure webs i altres tipus d’einesque puguin aprofitar a tots els BdT de nova creació Totes les webs tenen el mateix format i fàcil accés.
3.3.2. Programes de control (gestió...) Ara mateix Excel i Acces. -
3.4. Altres
4. Organització (del projecte) (30 min)
4.1. - Presa de decisions Hi ha algunes qeu es prenen a la secretaria però coses poc transcendentals - les més importants es prenen a les reunions de mes. Ho vota tothom. Es lenta - una opció a votar cada 4 i lenta -
4.2. - Repartició de tasques Ara es fan diferents departaments: Administració - Informàtiques - Comunicació interna iComunicació externa i Dinamitzadors -
4.3. - Coordinació Fins ara el Sergi en el cas de gràcia ha anat cada dia - però la idea es intentar que això ara ja marxi sol. Es complicat que si no hi ha una persona és difícil. Cal buscar maneres de treballar en grup sense arribar que s’arribin a veure. -
4.4. - Quotes No hi ha. Ara està vinculat a l’ajuntament (salut i familia). Una vegada a l’any es passa a salut i família números d’apuntats. Algunes vegades no hi ha diners per a poder fer coses. Ara diners surten de les butxaques de les persones implicades Fer un “timing” entre BdT - això consisteix en posar donar un euro al mes en allò que li agrada. Possibilitat de tenir ingressos.
4.5. - Gestió i administració Ara hi ha un llistat d’altes i baixes - amb nous llistat una vegada al mes. La gent no ho mira gaire i cal fer neteja del BdT. -
4.5.1. - Altes i baixes Cal que una persona truqui per saber si volen estar donats d’alta i per tal fer un filtratge. Els nous usuaris venen un dia i ja estan apuntats. En canvi abans es feia com un filtratge que s’havien de emportar una fitxa i tornar uns dies més tard. Els que resten en les llistes son actiusDels que venen potser només la meitat s’apuntarien. Ja no caldria trucar per mirar si estan actius perque ja son persones qeu estan més implicades amb el projecte Les llistes es fan petites (baixen llistes) El haver de tornar o bé anar a la primera reuniò per tal de que la gent que vingui es quedi realment - però en qualsevol es considera important molt important poder motivar a la gent. El problema de motivar a la gent fent recerca de demandes i ofertes (
4.5.2. - Llistats En gràcia un llistat d’ofertes i un altre d’usuaris (amb les seves dades). Això s’actualitza cada mesEn el de Barceloneta es fa també un llistat de demandes -
4.5.3. - Comptabilitat de la moneda (com i qui?) En el BdT de gràcia no hi ha accés només excel. No es fan públiques les llistes. Es pot conèixer qui demana molt o qui dona molt i en aquest cas es podria donar un toc des de secretaria (s’ha donat toc). Això permet que la gent vagi fent lliurement sense pensar si deu o no hores. La idea es que la gent faci moviment amb la idea de que en algun moment es pugui beneficiar de les hores que té de més o bé que està enganxada amb el BdT... El que passa algunes vegades es que el BdT es dona de baixa quan està en hores negatiu. Que ho hagi aprofitat per a fer mudança. -
4.5.4. - Altres Hi ha conflicte de si s’ha d’arribar a donar de baixa a la gent que no fa intercanvis. - Parlar aquest tema en una reunió de les dimarts.
5. Quantificació intercanvis (30 min)
5.1. - Ús de monedes socials (tipologies) El temps - només vàlid per a serveisXecs del BdT (Com un taló nominal on s’indiquen les hores) -
5.2. - Com recaptar moneda social (en l'organització) Amb els cursos i els tallers la secretaria guanya xecs. La secretaria es queda amb aquestes hores per tal de que secretaria pagui la sala. Els lluïsos de gracia (el local) és un altre usuari i poden demanar serveis. - Es comenta la possibilitat de que el
5.3. - Com es crea la moneda - Crèdits?
5.4. - Alternatives - comptabilitat
5.5. - Abast? (per zones)
5.6. - Conversió i relació amb altres monedes socials i amb l'euro En principi en el BdT no ho aplica perquè no es pot conversar - les hores de les persones no es poden canviar per un objecte. Dificultats per a relacionar-se amb unes altres associacions. Proposta de comprar coses pagant el material però no la mà d’obra. En els BdT ja es fa - per ex. Hi ha una persona q fa sabó que et cobra la matèria prima.
5.7. - Fuga de la moneda social (per baixes o per fugues en unes altres xarxes...). Conseqüències i solucions Segueix estant en la contabilitat - però s’ho queda la secretaria com a euros invertits. També apareix això quan col·labores entre BdT però es complicat perque al final un genera moneda però no rep. Per tant s’acroda a posar un límit entre bancs - que e S’amplia el número d’ofertes - possibilitat d’arribar a tothom. Requereix moltes hores a nivell organitzatiu (de comptabilitat) -
5.8. - Altres Apareix la problemàtica de com facturar el temps de desplaçament -

2. TARDA

Per la tarda reprenem la reunió tots junts una altre vegada. Torna a portar la reunió l’Agustí.

Ara es planteja que fer també dos grups per la tarda, que serien el grup que tracti el grup temàtic del 2 i del 3 i el del 4 i 5. Es comenta inclús las possibilitat de crear un alte tipus de projecte. Mirar de com es pot interrelacionar diferents grups amb sinèrgies. Es comenta la possibilitat de englobar-ho dins del grup 3 i 4.
Una altre persona comenta que millor 4 grups petits, el 2 3 4 i 5. En aquesta cas el que s’ha proposat “com relacionar-se o organitzar-se amb altres col·lectius).

Es vota a mà alçada qui està interessant en cada grup

  • Eix temàtic 2: 10 persones
  • Eix temàtic 3: 8 persones
  • Eix temàtic 4: 3 persones
  • Eix temàtic 5: 2 persones?


Finalment es reajusta una mica les persones implicades en cada grup i es considera oportú fer debat i posada en comú fins a les 18h (una hora) i a continuació es farà una plenària.

També es decideix ajuntar els eixos temàtics 2 i 4 en un sol grup per un costat, i els eixos temàtics 3 i 5 junts en un altre grup.

El resum dels temes comentats en els dos grups de treball per eixos temàtics es troba a sota

2.1. Grup de treball de tarda - Eixos temàtics 2 i 4: dinamització comunitària i organització

2.1.1. Dinamització comunitària


Estratègies

  • Com ho fas per que la gent faci coses? En el BdT donem crèdit, s’intenta convèncer que la gent s’apunti i faci serveis.
  • Reunions periòdiques fixes on la gent parli i es conegui (permet fer seguiment)
  • Dinamitzadors:
    • És bàsic, la ecoxarxa intenta tenir dinamitzadors per barris, una idea similar a la del BdT de gràcia però en una altre escala.
    • Punt de trobada i gestor: Vilanova està treballant en un programa de participació, en que la gent aprengui i es gestion i i que tothom pugui fer tot, i estan treballant en formar gent de manera que tots gestionin la mateixa informació. Abans tot requeia a un grup molt reduït que era la junta i que s’intenta reunir cada setmana. Ara les persones realment hi participen activament es faran dinamitzadors, una sola persona de moment que es dedica a anar a veure botiguers que accepten Turutas com a moneda social.
  • En la xarxa d’intercanvis de coneixement es detecta que al principi de curs es dispara la demanda de coses, cal quadrar que pot donar i que pot utilitzar (això ho tenen clar). No es dona fitxa només al arribar, s’espera a tenir 3 o 4 sessions i llavors s’omple fitxa i es dona d’alta (oficial).


Comunicació

  • Com s’arriba a la gent?
  • Com contrarestar aquesta visió de anormalitat? Hippy, etc. una possible opció és publicitar-ho com a un complement
  • Es comenta el fet que els banc del temps (en Barcelona) van de la mà de l’ajuntament i això fa que hi entri tot tipus de gent. En vcanvi això no ho poden fer en unes altres associacions i al Banc del Temps de pobles petits no li suposa cap punt a favor anar de la mà de l’ajuntament (aprofitar els recursos o els espais, lògicament sempre estarem desvinculats de colors polítics). . A part del poble petit hi ha uns altres municipis que no tenen bones relacions amb l’ajuntament, q l’ajuntament té espais buits i no els hi cedeix de manera puntual al BdT...
  • Fer tallers i activitats obertes a tothom per mirar de captar gent i explicar el programa.
  • Important dosificar les energies, de tot tipus, sobretot les físiques, les persones que estan molt implicades de vegades es fa complicat o difícil.


Comunicació Interna

  • Es parla de la importància de fer o de que existeixi un tracte directe. Es la manera de deixar veure que son gent seria i per això convoquen trobades. Es demana que la gent porti alguna cosa.
  • Des de el banc del temps es comenta que també funciona, que es fa exactament el mateix, per portar pica pica e inclús fer actes previs o post (teatre o xerrades).
  • Es presenta i s’indica que cansa molt de vegades el fer comunicació (tant interna com externa), el fer veure a les persones que es el projecte i fer creure a les persones que funciona.



Comunicació Externa

  • Com es pot fer per a captar gent de fora?
    • Es comenta que fer tallers oberts que es puguin publicitar en altres webs
    • En BdT de gràcia hi ha gent que es dedica anar a mercats, biblioteques i penjar per exemple cartells
    • Les escoles pot ser interessant perquè els nens estan oberts a idees noves i si funciona també arriba els pares.


2.1.2. Organització (del projecte)


Quotes?

  • Possibilitat de que la gent pagui o col·labori per tant de reduir les hores de secretaria?
    • Es habitual que les secretaries ofereixin moneda local o hores per a fer tasques individuals.
    • Igualment es comenta que el fet de que una persona entri i conegui més el projecte per dintre fa que es pugui quedar


Altres comentaris generals :

  • Manca gent de fora, no s’ha fet difusió.
  • Important de cara al futur poder parlar si administració/ajuntament cal entrar i donar suport (a nivell de suport i recursos materials)

2.2. Grup de treball de tarda - Eixos temàtics 3 i 5: eines i recursos, i qualificació dels intercanvis, ús de moneda social i alternatives

2.2.1. Recursos materials


Intercanvi d’objectes
Logística: taules pels mercats, impressora, paper, telèfon, internet, talonaris oficials, ordinadors.
Difusió: pancartes, targetes, megàfons, cartells.

Intercanvi de coneixements
Logística: local per a fer la formació (biblioteques, centres cívics, local d’entitats, propis, etc.)

2.2.2. Massa crítica, gent implicada


Xarxa d'Intercanvi LaMarina/Zona Franca
La xarxa d’intercanvi de la Maurina va començar amb 3 persones. Lo important és no estar sol i no cremar-se.

Banc del temps de Gràcia:
Hi ha usuaris dinamitzadors als que s’assigna a 10 persones més de la xarxa per tal de dinamitzar-les. Actualment hi ha 5 persones al secretariat però encara depenen força d’una persona. La idea és crear “departaments” amb diferents responsables.

Trocasec
Hi ha un grup motor d’entre 8/10 persones que són els que fan la tasca principal d’organitzar els mercats. Ara volen implicar més a les persones que reserven taules per al muntatge de les taules del mercat.

Turuta
Actualment són 206 socis, la majoria força actius.

2.2.3. Eines informàtiques.


Xarxa d'Intercanvi LaMarina/Zona Franca
Fan servir una llista de correu. És més útil per a gent que no sap moure’s gaire per internet. Pot ser feixuc per a xarxes mitjanes/grans. Com a eina web fan servir intercanvis.net per a gestionar eines i demandes. Especialment al principi va bé fer servir una eina on hi hagin altres xarxes que puguin oferir propostes.

Banc del temps de Gracia:
Web, facebook i MS Acces. Volen passar a fer servir una aplicació que s’adapti a les seves necessitats, que qui vulgui seguir funcionant amb paper ho pugui fer. Volen fundar una associació que centralitzi la informació per al banc del temps ordenat per temàtiques. Estan treballant amb una aplicació que es diu OpenSourceCurrency i estan mirant d’adaptar-la per a que funcioni off-line.

Trocasec
Fan servir intercanvi.net, una llista de distribució i una web fet amb wordpress. Per les necessitats actuals consideren que aquestes eines són suficients per cobrir-les.

Turuta
Fan servir una eina pròpia creada amb l’Acces. A dia d’avui els és perfectament operatiu, però estan oberts a fer canvis de software cap a eines més potents. El fer servir un software propi els ha servit per conèixer perfectament el com volen funcionar.

Pregunta oberta: creieu important controlar la quantitat d'intercanvis que ha fet cadascú i el sistema?
Es comenta que sí per evitar devaluació de moneda, etc.
També és important controlar la demanda de la moneda.
Si no volem funcionar amb moneda, no cal controlar-ho, el que sí que va bé és establir algun sistema que et permeti avaluar el funcionament de la xarxa.

Reflexió: l’ús d’eines de software lliure i de compartir les eines creades per a necessitats específiques pot ajudar a d’altres xarxes a millorar, establir relacions de confiança entre elles, a més de millorar el propi software entre tots.

Reflexió: caldria intentar que tots els software’s utilitzats poguessin entendre’s entre ells al menys per a fer pagaments, com per exemple PayPal, pero emprant programari lliure i permetent emprar moneda social. Hi ha comentaris que indiquen que a la fi la majoria dels intercanvis es fan a nivell local tot i que hi ha sistemes que permeten fer intercanvis globals (CES).

Diferents eines: Tiki (intercanvis.net), Cyclos, CES, Integral CES (en creació).
Empreses servidors: empresa dimensis.com (accepta moneda social), marsupi.org (col·lectiu), comissió informàtica CIC pot fer d'intermediària amb aquestes empreses i servidors i/o col·lectius.

2.2.4. Altres


Trocasec
Passen un qüestionari de valoració sobre com ha anat el mercat per tal de recollir informació sobre les persones que han participat activament al mercat.

2.2.5. Quantificació dels intercanvis, ús de moneda social i alternatives


Com es crea la moneda?

  • 1. Sistema de crèdit mutu:
    • a. La moneda es crea en el moment de l’intercanvi i la suma de tots els saldos ha de ser 0.
    • b. La moneda la crea a partir d’un deute amb comptes públics. Es permet crear projectes endeutant el sistema. La suma total dels saldos ha de ser 0.
  • 2. Programa de compra local amb bonus: recolzat amb euros, fa servir sistema de bonus/malus. És un sistema de fidelització.


Abast

  • La Turuta té com a límit d’actuació Vilanova i no volen créixer més. Es creu en un model de moltes petites organitzacions funcionant que no pas una gran estructura.
  • Les ECO Xarxes pretenen arribar a un àmbit més global.


Conversió i relació amb altres monedes socials i amb l’euro

  • Sistema bonus/malus.
  • Compra de moneda social a partir de compte corrent a banc ètic.


Relació local/global.

  • Un sistema d’intercanvi sense moneda permet funcionar a nivell local sense moneda i a nivell global amb moneda social.
  • Pot ser interessant establir aquest model de funcionament de troc a nivell local i moneda social intergrups.

3. Plenari i avaluació de la jornada ETI 2012

S'acaba posant en comú les conclusions i resum del debat de cadascun dels dos grups de treball de la tarda.

I finalment es comparteix l'avaluació de la jornada, que aparentment ha sembla molt útil a la majoria (si no a totes) de les persones que han expressat la seva opinió.
S'omplen els fulls d'enquesta que s'havien donat al matí (darrera del full de l'ordre del dia) i es recullen els fulls plens.

4. Enquestes

Enquesta de la trobada "Espai de Trobada d'Intercanvis" (ETI) 2012. Als locals d'Aurea Social de Barcelona. Més informació:
http://intercanvis.net/ETI

Ítems trobats: 13
Valoració de la jornadaCom t'ha arribat la informació?Quin objectiu li veus a les properes edicions?Proposta de data per a futures jornadesN
Molt bonaCorreu-e"tornant a fer-la del mateix estil però intentant que arribi a més gent": Ok 1 any13
Bona, pertanyo a un grup d'inici d'activitat a nivell de xarxa i d'altres formes econòmiques a Sabadell. He rebut més informació que la que he pogut oferir.Grup d'Intercanvi de Sabadell Reforçar les iniciatives en curs i les que s'estan formant crear cooperació entre experiències...Primavera12
És interessant perquè és un espai x establir contactes, coneixer-nos i saber el funcionament de cada xarxa, banc del temps, etc.MailHem volgut tocar molts temes. Potser es podria fer jornades més concretes i temàtiques per evitar...6 mesos - 9 mesos11
Interesante y constructiva Poca presencia en Xarxes d'Intercanvi de Coneixements He podido conocer y aceptar otras formas de comunicación alternativa InternetPersonalment prefereixo de temàtica reduïda als coneixements10
Buenísima, muy instructiva, tanto en conocimientos como experiencias y también muy nutritivo.Por Sergi Alonso del BdT de GraciaMejor difusión seguro, por lo demás no opino, he venido a aprender, pues hasta dentro de mes y...Indiferente menos Junio a Septiembre9
Jo trobo ha estat força bé Espero que se'n fagin + InternetQue vingués més gent d'arreu de l'Estat?8
Ha estat molt positiu poder posar en comú les experiències de cada grup. Serveix per reflexionar, veure altres maneres de fer i que es converteixi en un punt de trobada cíclicA mi personalment m'ha arribat per TrocasecMolt important que hi hagin properes edicions i intentar arribar a més gent. Per mi provaria el...A l'Abril de 20137
Molt positiu. Un espai d'intercanvi d'experiènciesDes d'InterXarxesAnar concretant algunes de les reflexions / Propostes d'aquesta trobadaFebrer - Març 20136
M'ha permès conèixer altres punts de vista i problemàtiques d'altres xarxes i fer un recull de possibles eines informàtiquesA través de l'Ecoxarxa Empordà i C.I.C.[ Es Clar que hauria d'arribar a més gent: per exemple no hi havia ningú de les comarques...No importa quan ni com però la proposta de d'aquí a 6 mesos em sembla molt bé5
Molt útil i aclaridoraA través de l'escola dels Encants, d'un parcOpto per fer les trobades del mateix estil que aquesta però amb més intercanvi d'experiènciesTrimestral / Quadrimestral4
Positiva Nucli Local CIC CIC Varis Àrea més àmplia i canvi de lloc de reunió trobades amb temes concrets o eina per debat més...Trimestral3
Molt bonaXavi i CICTotes són bones + sinèrgiques1/2 any2
Molt positiva. Sempre és enriquidor compartir experiències. En el futur m'agradaria aprofundir en alguns dels eixosOrganitzacióMés temàticOctubre 20131




Cerca a Google [intercanvia] [Alternar verticalment]

 
intercanvis.net
WWW

Col·labora! [intercanvia] [Alternar verticalment]

Vàries formes:
1. Via Moneda Social
2. Via Transferència a CC
3. Via Paypal
4. Ajudant en la web

Canvia l'Idioma [intercanvia] [Alternar verticalment]