Des de sempre m'he preguntat si el que s'havia de promoure eren els intercanvis (jo et dono quelcom a canvi de que tu em donis quelcom també), o la gratuïtat, altruisme, l'ajudar a satisfer les necessitats dels altres, sabent que com més gent ho fem, més ens ajudaran a satisfer les nostres, etc. Sempre he tingut la sensació que podia ser més transformador, a llarg termini, un sistema d'ajuda mútua basat en l'amor desinteressat. Però també més utòpic, es clar.

I de vegades pot passar que per arribar a les utopies cal recórrer un camí que ens hi porti pas a pas. Les xarxes d'intercanvi d'objectes, coneixements i serveis (sense moneda) em semblen un camí força entenedor per molta gent, anant un pas més enllà que simples sistemes de promoció del voluntariat social, atès que estimulen activament la reciprocitat. I ens recorden que tots tenim un munt de capacitats, coneixements i objectes amb els que podem satisfer també les necessitats d'altres persones del nostre entorn.

He conegut recentment el project "TheSocialCoin" ( http://thesocialcoin.org ), i m'ha recordat la pel·lícula aquella de "Cadena de Favores" - ( http://es.wikipedia.org/wiki/Cadena_de_favores ). Vieu breument com funciona amb aquest esquema:

Això m'ha fet pensar de nou en allò de la gratuïtat, i l'oferir desinteressadament (fins i tot en els cercles de relació mes allunyats del nucli més proper a nosaltres), i no com fem actualment a la majoria de xarxes d'intercanvi actuals (et dono a canvi de...).