Segons a quina velocitat i de quina manera es faci la integració de la moneda comunitària en una xarxa d'intercanvi, correm el risc de mercantilitzar les relacions humanes de nou. I fins i tot hi ha gent que empra euros en les fires d'intercanvi, malgrat això no és el que es busca.
Potser cal rescatar la posada en context que feien el Francesc Rota i l'Enric Duran al documental d'"Homenatge a Catalunya II" ( http://intercanvis.net/art21 ) sobre el tema de a on es busca emprar moneda comunitària i a on no:
(1) un primer nivell que és el que parlàvem abans de la gratuïtat, que és el que tu tens amb la família, amb els teus amics, amb el teu cercle més de confiança. I sense que el valor, l'aportació de valor ens faci de mesura, sinó que simplement amb el que cadascú pot donar i pot rebre.
(2) un següent nivell d'intercanvis directes, que és també amb una xarxa propera però ja no amb tanta confiança com amb l'espai així més familiar.
(3) després amb un cercle més llunyà però directe, és a dir, que permeti unes relacions directes i estables, doncs ens podem dotar del que seria una moneda social.
(4) i un altre nivell de l'euro. És a dir, diferents nivells econòmics".
(...)
"Una moneda social ens pot ajudar a substituir tot el que actualment funciona amb euros, que és una forma de valor que no dominem i que està en mans dels bancs, per unes regles que creem de manera assembleària, de manera participativa, i que intentem ajustar a unes relacions en les que creiem, que siguin justes social i ecològicament i que per tant que cadascú aporti i rebi de manera equilibrada"
"Clar, com deia, l'ideal és que el primer nivell, base, acabi menjant-se tots els altres. Clar, si anem al revés, si la moneda social es va menjant tots els nivells que té per sota, malament. La moneda social s'ha de menjar els nivells que té per sobre, l'economia de l'euro".
Així, com bé indicaven el Francesc i l'Enric, l'objectiu és aconseguir emprar moneda comunitària en els cercles 3 i 4: en la xarxa d'intercanvi extensa i amb la gent de la societat en general que no participa de les xarxes d'intercanvi. I no pas mercantilitzar amb moneda comunitària els intercanvis a nivell de la xarxa de gent més propera amb qui tenim més confiança, ni amb els familiars i amics, amb qui senzillament ens sentim bé donant-los gratuïtament allò que sabem que necessiten.
És a dir, moneda comunitària sí, però només per menjar terreny als espais on emprem euros i no pas per als espais on fem intercanvi directe o potenciem les interaccions basades en la gratuïtat i l'altruisme.
O, al menys, aquest és l'objectiu de moltes persones que estem en aquestes xarxes d'intercanvi: emprar moneda comunitària només quan la necessitem, i només amb els cercles de fora.